Què fem

Preguntes i respostes

1. Què vol dir Pallapupas?

Pallapupas és una paraula formada per dues paraules: palla-, ve de la paraula pallasso, i –pupas, paraula que els nens i les nenes fan servir quan els fa mal alguna part del cos.

L’entitat va triar aquesta paraula per anomenar-se ella mateixa i també per designar els pallassos que treballen als hospitals per tal de millorar la qualitat de vida dels infants que tenen “pupa”.

2. Accepteu pallassos voluntaris als hospitals?

No. Els Pallapupas són tots pallassos professionals. La raó principal és que de la mateixa manera que als hospitals no hi ha metges voluntaris tampoc no hi ha pallassos voluntaris. Hauran d’improvisar moltes hores i per aquest motiu s’ha de tenir una bona base actoral i molt coneixement artístic de la tècnica combinada amb formació mèdica i psicològica dels col·lectius que visitaran.

L’ofici de pallasso és una professió que, igual que moltes altres, necessita de molts anys de formació. Des de Pallapupas volem dignificar la professió de pallasso i per això, després d’un càsting i una entrevista personal, contractem actors professionals amb la seguretat que faran una feina òptima. Després l’entitat imparteix formació específica per treballar en un entorn sanitari amb el nostre propi mètode, el mètode Pallapupas.

3. Veniu cada dia als hospitals?

La presència dels Pallapupas varia en cada centre en funció del nombre d’infants que hi hagi i dels dies que s’opera.

4. També entreu a quiròfan?

Sí. Pallapupas actualment està present al quiròfan de l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Althaia de Manresa i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona acompanyant els infants durant tot el procés: les estones prèvies a la intervenció, en la seva entrada a quiròfan i fins que estan anestesiats. Si l’anestèsia és total, els pallassos surten durant l’estona de la intervenció, però si l’anestèsia és local es queden amb l’infant durant tot el procés quirúrgic. En cas d’anestèsia total, els Pallapupas tornen a estar presents durant la reanimació, fins i tot mentre els familiars comenten amb l’equip de cirurgians com ha anat la intervenció.

5. Sou doctors/res i infermers/res de veritat?

No. Som actors i actrius professionals amb formació específica per treballar en centres de salut i especialistes en el teatre clown i en tècniques de teatre social. La nostra feina consisteix a ajudar a la recuperació dels malalts a través de la rialla i el teatre i amb això es crea un ambient més humà al seu voltant.

6. Com podeu treballar tècniques de teatre si els pacients prenen medicació?

En el Programa de Teatre Social l’assistència dels infants i els joves a les activitats està sempre supervisada pel psiquiatre que els tracta. És doncs el doctor/a qui decideix si un malalt pot entrar a l’activitat amb l’avaluació de la gravetat del pacient i els efectes secundaris que li pot provocar la medicació.

7. Feu teràpia?

No. A Pallapupas no fem teràpia perquè no som terapeutes. El que passa és que el resultat de la nostra feina sí que podria ser terapèutic, és a dir, ajuda a la curació i alleugereix el dolor.

8. A quins hospitals esteu?

A la pàgina principal del web pots trobar un mapa amb tots els centres sanitaris on estem presents.

9. Deu ser molt difícil fer aquesta feina, no?

No és una feina difícil si tens la formació i preparació necessàries per dur-la a terme, el que passa és que treballar en un hospital és dur, ja que les persones que visites no hi són per voluntat pròpia sinó que estan malalts. Per aquest motiu, cal molt més esforç que quan es treballa en un teatre, on la gent et ve a veure per passar una bona estona. Aquesta també és la raó principal per la qual l’entitat dóna suport psicològic als Pallapupas.

10. Quins són els criteris per a la implementació i permanència del programa Pallassos d’Hospital en un centre sanitari?

Pallapupas inicia la seva activitat en un nou centre després de rebre’n la seva sol·licitud. Per a l’entitat és bàsic comptar amb el suport dels equips sanitaris, mèdics i assistencials de cada centre, per tant, els Pallapupas hi treballaran de forma estreta i coordinada, no com un projecte d’entreteniment sinó com a part del procés assistencial. Un condicionant important és el finançament de cada centre sense el qual no és possible començar la feina. Per aconseguir el finançament, el centre i l’entitat treballen conjuntament i poden obtenir-lo a través de donacions, socis, subvencions, etc.