2022-08-31 08:45:53

"Ni l'humor ni el dolor entenen d'edat" | Dia Internacional de la Solidaritat

Avui, 31 d'agost, és el Dia Internacional de la Solidaritat i volem compartir la història de l'Estefania, actual voluntària de Pallapupas a qui vam ajudar en un moment complicat dins de l’hospital.

En motiu del Dia Internacional de la Solidaritat, compartim el relat d'una de les nostres voluntàries, persones imprescindibles que ens ajuden en tot moment i ens fan costat per tal de continuar portant l'humor als hospitals.

Aquest és el relat de l'Estefania, qui no només és voluntària de Pallapupas, sinó que va ser beneficiària directa del poder del riure: vam tenir l'oportunitat d'ajudar-la en un moment complicat dins de l'hospital. Des de llavors, va decidir fer-se voluntària per tal d'aportar el seu granet de sorra i agraïr a l'entitat el seu suport quan més ho necessitava.

"Vaig conèixer als Pallapupas fa gairebé 20 anys. Jo estava a l’habitació de l’hospital. Era un matí avorrit quan, de cop i volta, uns pallassos van irrompre i van començar a revolucionar l’ambient. Van crear una història de princeses, molt en sintonia amb el moment en què jo estava. El lloc es va anar omplint de curiositat, de joc, de riure i de galetes volant per l'habitació. També me’ls he trobat a la UCA, la unitat de cirurgia ambulatòria, i he tingut el privilegi de que m'acompanyessin al quiròfan, de que estiguessin allà fins que m'adormís, i de trobar-los també al despertar. Sabien transmetre una energia diferent per a cadascun dels moments i sempre respectant allò que necessitàvem.  

El quiròfan sempre fa por. Sempre. Tant fa les vegades que hi entris. Però tenir a unes persones al costat que desdramatitzin la situació, que respectin el moment de nervis, de por, de dolor, i que transformin tot això en una altra energia, és de gran ajuda. Passar de la tristor a l'humor no és fàcil, però els Pallapupas saben com fer-ho. Van aconseguir que m’adormís rient en un quiròfan, i això és realment màgic i bonic.

Per a mi no és que els Pallapupas siguin importants en un hospital; per a mi són IMPRESCINDIBLES. No importa si ets un nen o un adult; ni l'humor ni el dolor entenen d'edat. A ningú ens agrada estar a l'hospital, però saber que, si has d'estar allà, et trobaràs amb unes persones meravelloses de nas vermell que et robaran un riure aporta quietud, i també és part de la cura." 

Gràcies, Estefania, per la teva història i per formar part de la nostra gran família de voluntaris i voluntàries.

Gràcies a totes les persones solidàries que creieu en la nostra tasca i ens ajudeu a dur-la a terme; socis, donants i col·laboradors. Vosaltres també sou imprescindibles. Vols sumar-te a la causa? Col·labora amb Pallapupas.

 

Veure més notícies

Subscripció

Apunta’t a la nostra newsletter i rep les últimes novetats de Pallapupas.